La família indoeuropea és la família a què pertanyen la majoria de llengües d'Europa i moltes d'asiàtiques. No s'han conservat documents escrits de cap mena. Gràcies a la lingüística comparada (Bopp) i als neogramàtics (Brugmann, Delbrück, Osthoff o Ascoli) s'ha pogut conèixer, en gran part, l'estructura fònica i gramatical i el vocabulari. La seva zona d'origen se situa en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la Mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del neolític i al començament del bronze (3000-2000 aC). Actualment, algunes de les llengües indoeuropees -anglès, espanyol, portuguès o francès- tenen una gran difusió en altres continents, però algunes ja s'han extingit i d'altres són clarament amenaçades.